Vés al contingut

Sylva Koscina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSylva Koscina

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1933 Modifica el valor a Wikidata
Zagreb (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de mama Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri Flaminio Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómodel, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeRaimondo Castelli Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0466977 Allocine: 23449 Rottentomatoes: celebrity/sylva_koscina Allmovie: p39145 TMDB.org: 21606
Musicbrainz: b6dc0f25-1dd7-41bd-996c-fe4d4cbdc3fc Modifica el valor a Wikidata
Sylva Koscina a I giovani mariti

Sylva Koscina (Sylva Koskinon: Zagreb, e Iugoslàvia, 22 d'agost de 1933 - Roma, 26 de desembre de 1994) va ser una actriu italiana. Els seus treballs més famosos van ser com a heroïna de «pel·lícules de peplo» al costat de Steve Reeves en les seves primeres aparicions com Hèrcules, i va treballar també amb estrelles com Paul Newman i Kirk Douglas.

Biografia

[modifica]

Va néixer Silvija Košćina (grec: Σύλβα Κοσκινά) de pare grec i mare polonesa, es va traslladar a Itàlia durant la II Guerra mundial i va estudiar física a la Universitat de Nàpols.[1] No obstant això, el seu físic propi va fer que aviat comencés la seva carrera com a model, que va acabar portant-la al món del cinema amb 22 anys amb la pel·lícula Siamo uomini o caporali? (1955) de Camillo Mastrocinque. La seva elegància en moure's en la pantalla revelava els seus començaments en el món de la moda, i amb el seu port aristocràtic va començar a fer-se coneguda en comèdies i pèplum com Le fatiche di Ercole i Ercole e la regina di Lidia. A la fi dels anys seixanta va fer el salt a Hollywood, on es va convertir en la primera italiana a posar per a la revista Playboy el 1967.[2] A la seva tornada a Itàlia es va endinsar al cinema eròtic i de destape.

Les seves últimes pel·lícules sovint van ser pobres, sent les seves intervencions en la seva majoria d'estrella convidada.

Va ser famosa per la seva megalomania, que la portava a usar la tercera persona en parlar de si mateixa, comprar una mansió que va haver de vendre per ser investigada pel fisc i presentar-se a la Mostra de Venècia sense cap pel·lícula, només com a "ambaixadora somrient".

A Sylva es van atribuir molts romanços durant els anys d'or de la Cinecittà i Hollywood. Els tabloides de l'època van esmentar noms com els de Paul Newman, Jean Paul Belmondo, Alberto Sordi, Nino Manfredi, intents amb Bob Kennedy o el polític iugoslau Josip Broz Tito, que la deia "nostra petita Sylva". No obstant això, l'únic home amb qui es va unir en matrimoni, a Mèxic, va ser el productor Raymond Castelli, declarat culpable de bigàmia durant algun temps.

Sylva Koscina va morir als 61 anys víctima d'un càncer de mama.[3]

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lancia, Enrico; Poppi, Roberto. Dizionario del cinema italiano. Le attrici (en italian). Roma: Gremese Editore, 2003, p. 190. ISBN 888440214X [Consulta: 29 juliol 2008]. 
  2. «Angelo Frontoni». [Consulta: 31 juliol 2018].
  3. Obituari de Sylva Koscina a The Independent. Consultat el 26 d'agost de 2011.

Bibliografia

[modifica]